Street Fighter (saga de videojocs)

Street Fighter

Tipus	sèrie de videojocs
Versió inicial	12 agost 1987
Gènere	videojoc de lluita
Personatges	Ryu, Juri, Cammy White, Chun-Li, R. Mika (en) , Gen (en) , Ken Masters, Sagat, Akuma, Blanka, Dee Jay (en) , Dhalsim, E. Honda (en) , Guile, Balrog (en) , Vega, Zangief i Dan Hibiki
Descriu l'univers de ficció	univers d'Street Fighter
Característiques tècniques
Plataforma	màquina recreativa, TurboGrafx, IBM Personal Computer, Windows, Nintendo Entertainment System, Amiga, Super Nintendo Entertainment System, Sega Mega Drive, Commodore 64, ZX Spectrum, Amiga CD32 (oc) , 3DO Interactive Multiplayer, Sega Master System, Game Boy, Game Boy Advance, PlayStation, Sega Saturn, Sega Dreamcast, PlayStation 2, Xbox, Xbox 360, PlayStation 3, PlayStation 4, PlayStation Portable i Nintendo 3DS
Equip
Desenvolupador(s)	Capcom
Editor	Capcom
Més informació
Lloc web	streetfighter.com
Id. Subreddit	StreetFighter

Street Fighter és una saga de videojocs de baralla creada per la companyia japonesa de programari Capcom en 1987.^[1][2] La seva fama mundial es va incrementar a partir de l'any 1991, quan es va publicar Street Fighter II (anteriorment la companyia ja gaudia d'un gran renom gràcies a jocs d'arcade com Ghouls 'n Ghosts, Stride, Final Fight, etc.) Ja a partir de 1987 quan va aparèixer la primera part d'aquesta saga el joc gaudia d'una gran popularitat als salons recreatius (recreatius, Coin-op o "maquinetes") tenint milers de fans a tot el món, ja que a més es tractava d'un excel·lent joc per a l'època, però va ser la seva seqüela la que va provocar una veritable revolució, donant pas a una nova edat d'or dels salons de recreatives.^[3]

Es van vendre diversos milions de còpies del cartutx i CD en els sistemes de videoconsoles domèstiques per tot el món, i es van succeir múltiples versions del mateix (algunes d'elles bastant estranyes i de dubtosa procedència).

Els jocs són tots de baralla 1 vs 1 (com a molt 2 vs 2 en el cas de X-Men vs Street Fighter, però no simultanis i 2 vs 1 simultanis en algunes versions alpha i ex), en el gènere de baralla aquesta saga va ser la pionera en utilitzar combinacions de botons perquè sortissin els cops especials, com pressionar dos botons alhora o fer servir diagonals a la palanca o en el cas de les consoles amb la creueta. També és fonamental realitzar "combos" (diverses cops consecutius al rival sense possibilitat que aquest es pugui protegir, "combo" ve de combinació), amb cada lliura les característiques de joc van ser millorant i ampliant. Street Fighter II va tenir com a novetat primordial poder triar a qualsevol personatge per lluitar i no només als protagonista, al primer Street Fighter només es podia triar Ryu o Ken (Player 1 i Player 2 respectivament), i lluitar contra un rival controlat pel CPU, el que era molt limitat en jugabilitat.^[4][5]

A la sortida d'aquest títol al mercat el van seguir altres títols, assentant l'estàndard per als jocs de lluita:

• Fatal Fury (SNK)
• The King of Fighters (SNK)
• Mortal Kombat (Midway)
• Art of Fighting (SNK)
• Killer Instinct (Rare)
• Samurai Shodown (SNK)
• World Heroes (SNK)

Casualment, molts d'aquests videojocs posteriorment van ser explotats comercialment per la companyia Neo-Geo, que juntament amb la productora SNK van dissenyar i programar diversos jocs d'èxit internacional.

Curiosament, un problema legal va obligar a Capcom a canviar el nom de M. Bison (el boxejador afroamericà). Se li va anomenar així al Japó perquè aquest personatge no era sinó un homenatge al boxejador nord-americà Mike Tyson (El nom complet del boxejador de Street Fighter és Mike Bison).^[6] Això no li va fer cap gràcia a Capcom Amèrica, que no va voler veure ficat en problemes amb els mànagers del boxejador Tyson. Així doncs, van decidir canviar-li el nom pel de Balrog. El psicòpata espanyol que originalment al Japó s'anomena Balrog se li va cridar Vega als EUA, per ser Vega un cognom espanyol, sense tenir en compte que Vega estava sent utilitzat com a nom del cap final del joc.

L'enemic final era conegut com a Vega al Japó, en aquest costat del globus se li va anomenar M. Bison. En un principi, en no aclarir el significat de la "M" va donar lloc a noms com "Mister Bison" o "Màster Bison", en un intent per interpretar-la, fins i tot de manera semi oficial es va arribar a acceptar que la "M" de Bison era el rang que aquest personatge militaritzat tenia en la seva fosca organització paramilitar ("Major Bison" o en castellà: "Major Bison", això es va accentuar particularment perquè el personatge-a la gorra-portava a les primeres versions una estrella, insígnia que a la majoria de les organitzacions militars del món vol dir que té el rang de Major). A Europa, els noms han estat igualment canviats, ja que abans de distribuir a Europa, els Street Fighter passen abans per mans nord-americanes.

Seguint amb el tema de canvi de noms, tenim el personatge de Gouki (Nom original japonès). Capcom Amèrica va pensar que aquest nom sonava "Estrany" i fins als semblava ridícul. Així doncs, van decidir canviar-li el nom a Akuma, que en japonès significa "dimoni", Capcom Amèrica no va saber que en separar els dos kanji que formen el nom de Gouki, s'obté que significa "gran dimoni". I per acabar, tenim a Nash. Aquest personatge és l'amic mort de Guile. En finalitzar el joc amb el personatge Guile a Street Fighter II veiem com clama venjança per la mort del seu amic Nash.^[7] Però això només pot llegir-se en la versió japonesa perquè que Capcom Amèrica va decidir canviar aquest nom per Charlie (nom més típic d'un soldat nord-americà). Poc podien imaginar els de Capcom Amèrica que Nash "Ressuscitaria" a la sub-saga Street Fighter Alpha i haurien de canviar el nom de Nash pel de Charlie una vegada i una altra.

Fora del Japó (Nom original) Vega Balrog M. Bison Vega Balrog Mike Bison Charlie Nash Akuma Gouki